per Miquel Martínez
Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
i membre del patronat de la Fundació Hermini Tudela
Parlar d’escola inclusiva sovint ens porta a una concepció sobre l’escola on aquesta acull i té cura d’infants i joves amb alguna dificultat per seguir l’escolaritat en condicions adients per poder gaudir dels mateixos drets que la resta d’infants i joves. I aquesta manera d’entendre què es una escola inclusiva és convenient i necessària. Ara bé, no és completa.
Cal avançar cap a una escola amb un projecte educatiu i una concepció sobre el que vol dir educació que atenent el millor possible les diferencies individuals en un context de participació, aprenentatge i convivència inclusiu fa d’aquest context un espai formatiu on la diversitat és present i és factor de creixement personal i col·lectiu de cadascú i de tothom.
Una escola inclusiva és un espai privilegiat per educar cap a una societat inclusiva, no solament en termes escolars, que també, sinó en sentit ampli. L’escola és un component de l’ecosistema educatiu que envolta infants i joves. La participació de mestres i professorat, personal educador, famílies i altres agents de la comunitat per tal que l’escola sigui accessible per a tothom continua sent, encara avui o encara més avui, un element central en la formació d’infants i joves i també de pares i mares.
“Una escola inclusiva és un espai privilegiat per educar cap a una societat inclusiva”
Sabem que el que més educa és allò que es viu. Viure la diversitat i créixer, jugar i aprendre en contextos inclusius i bons pedagògicament permet que tothom es pugui trobar i compartir un mateix marc educatiu i de convivència i fomenta capacitats humanes bàsiques per viure en societat. Una escola inclusiva a més de formar, com tota escola, per tal de fer créixer persones amb criteri, també forma per saber ser empàtics en la mesura que tots ens sabem vulnerables i propicia condicions per viure les relacions amb altres que són iguals en drets sense que les diferències comportin desigualtat.
La inclusió té a veure amb tots els infants i joves, significa presència i participació plena, cercar èxit en l’aprenentatge de tothom i combatre qualsevol forma d’exclusió. És un procés dinàmic, que sempre està en construcció. Autors de referència sobre el tema com Climent Giné diuen sobre la inclusió que és un procés que mai es pot donar per acabat i Meil Ainscow que una escola inclusiva és aquella que està en moviment més que aquella que ha assolit una determinada fita.
Una escola inclusiva propicia condicions per viure les relacions amb altres que són iguals en drets sense que les diferències comportin desigualtat.
Quan el pedagog Hermini Tudela, promotor de la fundació familiar que té el seu nom, va crear el Centre Educatiu Projecte a Barcelona l’any 1980, ho va fer amb aquesta mirada d’escola inclusiva. En el seus orígens la fundació volia atendre la infància afectada d’hemofília però no com a centre d’educació especial. En aquells moments tal i com es definia en el document fundacional i en el projecte educatiu del centre, Projecte volia ser una escola ordinària amb la característica singular de ser una escola integradora especialitzada en l’escolarització de la infància afectada d’hemofília juntament amb altres infants no afectats. Projecte va arribar a ser una escola, primer d’preescolar i EGB i després de infantil, primària i secundària obligatòria, amb uns 300 alumnes dels quals un deu per cent eren afectats d’hemofília. Al llarg dels anys l’escola va mantenir aquesta mirada integradora i d’atenció a la diversitat d’alumnes, configurant-se com una escola inclusiva. Ara és l’Institut Escola Projecte, de la Xarxa pública del Consorci d’Educació de Barcelona, i la Fundació que va ser creada en el seu moment vol continuar la seva fita fundacional reconeixent i promovent experiències d’aula i pràctiques de centre que aprofundeixin en la inclusió en educació com a via per assolir més inclusió social.
